L’impacte de l’estil actitudinal en la motivació de l’alumnat de secundària en Educació Física

Segona ensenyança

L’objectiu principal de l’estudi va ser examinar en profunditat el model pedagògic emergent anomenat estil actitudinal (EA) i avaluar el seu impacte en la motivació dels estudiants de secundària. La mostra la van formar 80 estudiants, un 47,5 % de sexe femení i un 52,5 % de sexe masculí, d’entre 14 i 16 anys (M = 14.97; SD = 0.43), procedents de dos centres educatius diferents. També hi van participar dos docents, un del centre d’intervenció (n = 42) i un altre del centre de control (n = 40). La metodologia es va basar en un disseny quasiexperimental amb una avaluació anterior a la prova i una altra de posterior a la prova. Al llarg de quatre unitats d’aprenentatge consecutives (24 sessions, 3 mesos), el docent del centre d’intervenció va implementar un programa d’EA, mentre que el del centre de control va fer servir un mètode mixt. Es va utilitzar l’escala del locus percebut de causalitat revisada en Educació Física-2 per avaluar els nivells de motivació dels estudiants. Els resultats van mostrar que el centre d’intervenció va presentar nivells considerablement més alts de regulació de la motivació intrínseca (abans: 2.47 ± 0.18, després: 3.85 ± 0.18, p < .001), regulació integrada (abans: 2.26 ± 0.21, després: 3.36 ± 0.20, p < .001), regulació identificada (abans: 2.47 ± 0.20, després: 4.00 ± 0.20, p < .001). Així mateix, els nivells de desmotivació van ser considerablement inferiors en el centre d’intervenció (abans: 1.67 ± 0.17, després: 0.59 ± 0.16, p < .001) en comparació amb el centre de control. L’alumnat participant va experimentar una motivació considerablement superior en les classes d’Educació Física després de la implementació de l’EA.

Recurs