Estudiantes de secundaria e inteligencia artificial: perspectiva desde la neuroeducación sobre la alfabetización, cognición y creatividad

Segona ensenyança

La incorporació de la Intel·ligència Artificial (IA) a la neuroeducació representa un enorme desafiament per la desenvolupament de competències digitals i personalitzar l’aprenentatge des de les perspectives de cognició i creativitat. Tot i la relativa recent massificació global de la IA en el sistema educatiu, preval incertesa per la poca disposició de dades validades, sobre com l’estudiantat la integra a la seva quotidianitat acadèmica, la qual cosa pot limitar el realitzar ajustaments pedagògics pertinents; a més, no hi ha prou evidència comparativa del maneig d’aquesta tecnologia entre el sector públic i privat. L’article explora com els estudiants de secundària s’alfabetitzen en l’ús de la IA i com aquesta tecnologia influeix en la seva cognició i creativitat capacitats. A través d’un estudi quantitatiu, transversal i descriptiu, es va treballar amb una mostra de 576 estudiants de nivell secundària tant d’escoles públiques com privades utilitzant un instrument ad hoc, al qual se li van fer proves estadístiques com l’Alfa de Cronbach, Chi Quadrat de Pearson i U de Mann-Whitney. Les troballes revelen que la majoria dels estudiants reconeixen la importància de la IA i mostren interès per aprendre a utilitzar-la, encara que no tots han rebut una formació específica a les seves escoles, però han desenvolupat habilitats del maneig de la IA per compte propi;consideren que els pot ajudar a consolidar èxits acadèmics; pensen que en pot potenciar la creativitat, sense que en disminueixi la capacitat cognitiva; també es percep un possible risc de dependència tecnològica i procrastinació a causa de l’ús desmesurat d’aquestes eines; tant als estudiants d’escoles públiques com a les privades d’aquest nivell educatiu es percep una homogeneïtat en l’ús d’aquesta tecnologia. Es conclou que alfabetitzar l’estudiantat amb IA pot ser crucial per incorporar-los com a ciutadans digitals a un món hiperconnectat; neuroeducativament, la IA es converteix en un element substantiu per optimitzar els processos educatius, en promoure adaptació cognitiva i creativa en personalitzar l’aprenentatge, i més en demostrar que hi ha motivació dels estudiants pel seu ús; cal fomentar el desenvolupament de les competències digitals en un marc ètic i responsable amb una formació escolaritzada; i el professorat ha d’incorporar assertivament aquesta tecnologia a l’aula per promoure aprenentatges significatius i duradors.

Recurs