¿De qué hablamos cuando hablamos de metacognición en el aula?

Recursos multinivell

El propòsit d’aquest article de revisió és aprofundir, a partir de la rellevància de l’evidència empírica existent, l’estat de l’art de l’habilitat metacognitiva en el context de l’educació. L’habilitat metacognitiva ha estat defensada com un aspecte central de la cognició humana dins l’àmbit acadèmic, atès que el seu desenvolupament permet reconèixer eficientment què és el que un sap, el que un no sap i quines estratègies hauria d’avaluar per accedir a allò que busca aprendre. D’aquesta manera, una metacognició desenvolupada prepararia els i les estudiants per accedir de forma més explícita al seu propi procés d’aprenentatge, i aquesta és entre d’altres, una clau per a processos com ara ‘aprendre a aprendre’. És així com entendre el rol dels processos metacognitius i la seva relació amb l’escola es torna crucial. En conseqüència, el present article planteja un recorregut en tres passos: primer, es presenta la definició marc de metacognició que s’utilitzarà en la revisió i com té lloc el seu desenvolupament des de la infància fins a l’adultesa; a continuació, s’avalua la relació entre la metacognició i altres constructes relacionats, com són l’optimisme, les funcions executives i la teoria de la ment. Per finalitzar, es discuteixen les possibles implicacions i les eines accessibles per a l’ensenyament i el desenvolupament de l’habilitat metacognitiva en l’àmbit escolar.

Recurs