Perduts pel camí: desigualtats en les transicions educatives després de l’ESO

Ensenyament postobligatori

Les transicions a l’educació postobligatòria són centrals per entendre les desigualtats educatives (Tarabini i Ingram, 2018). A la majoria de països europeus és en el pas de l’educació secundària inferior a la superior (el que es coneix com lower i upper secondary education, respectivament) quan els i les joves se separen en itineraris diferenciats de tipus acadèmic i professional i, per tant, és el primer moment de «tria real» en relació amb les seves trajectòries educatives (Tarabini, 2022a). La recerca nacional i internacional en aquest camp assenyala que els punts de transició dins el sistema educatiu funcionen com a espais de selectivitat social en termes de classe, gènere i etnicitat (Blossfeld i Shavit, 2011; Lappalainen, Mietola i Lahelma, 2013; Manzano, 2023; Termes, 2020). De fet, la segmentació del sistema educatiu en diferents itineraris (el que es coneix internacionalment com a tracking) és un dels principals factors per explicar els processos de reproducció social a través de les tries educatives (Seghers et al., 2019), i també una de les barreres més persistents per assolir la igualtat d’oportunitats educatives (Oakes, 1985).

Recurs