Lateralitat a través del joc: semblants però diferents, qui prefereixes?

Maternal i primera ensenyança

La lateralitat fa referència a la capacitat d’integració sensoriomotriu dels dos costats del cos i als seus diferents components funcionals (mà, peu, ull, oïda) en relació amb l’entorn (Pradas et al. 2019). O dit d’una altra manera, és la preferència d’ús d’una de les extremitats (mà o peu) o d’una de les estructures corporals simètriques (ull, orella) respecte de l’altra (Rigal, 2009). La lateralitat manual sorgeix al voltant del primer any de vida, i fins al segon o tercer els infants es troben el l’anomenada fase de localització. Entre els 3-4 i els 6-7 anys, la lateralitat s’estableix de forma definitiva, és a dir, s’aferma durant una fase que s’anomena de fixació. Així aquest procés d’afermament haurà d’estar definit durant el cicle inicial de l’Educació Primària. És convenient observar l’evolució seguida dels infants en el seu procés de lateralització portant-ne un registre. Dins de l’àrea d’Educació Física, el procés de lateralització s'inicia amb una diferenciació global on descobrim el nostre eix de simetria corporal i facilitem la preferència motriu natural dels nostres segments. Més tard, li segueix una orientació del propi cos on hi ha una conscienciació dels dos costats sustentada per la verbalització i, finalment, trobem l'orientació corporal projectada amb la identificació de la lateralitat en una altra persona o objecte.

Recurs