Aprendre a prendre poesia visual: estratègies i orientacions didàctiques

Maternal i primera ensenyança

Aquesta contribució es planteja el potencial didàctic de la poesia visual. Se’n fa una breu revisió historiogràfica que en justifica el valor patrimonial i se sintetitzen algunes aportacions cabdals de la didàctica de la literatura en aquest àmbit. S’exposen cinc tallers de poesia visual; es documenten i se n’analitzen diversos incidents crítics mitjançant les metodologies clíniques, els quals propicien una revisió permanent de les propostes de mediació. Aquest procés reflexiu permet respondre tres preguntes de recerca i esbossar orientacions didàctiques: Quant als objectius i criteris que han de regir la tria de poemes visuals per a llegir amb infants, es considera que s’ha d’optar per un corpus eclèctic en estratègies i figures retòriques, representatiu de diverses èpoques, incloent també la contemporaneïtat. Es planteja si la poesia visual pot propiciar estratègies de lectura necessàries per a d’altres contextos i s’argumenta que potencia habilitats lectores intermedials, metareflexives i crítiques. Quant al foment de la creativitat dels infants, es defensa la necessitat de mantenir el caràcter experimental i disruptiu propi de la poesia visual a l’hora de fer-ne la transposició, per tal que les propostes didàctiques no esdevinguin imitatives. Finalment, s’apunten noves línies d’innovació didàctica.

Recurs