Singularitats del romànic andorrà

Recursos multinivell

El text pretén posar en relleu algunes característiques especials, de vegades úniques, que singularitzen el nostre romànic. Posem en discussió que, sense cap evidència, s’hagi dit que els corrents de l’art romànic haurien arribat a Andorra amb cert retard. Si a Boí podia haver arribat el romànic esplendorós en el moment històric corresponent, per què no a Andorra? Aquestes valls eren a més un camí natural de penetració pel Pirineu seguint l’eix de l’Arieja, la Valira i del Segre. Seria més tard quan hauria pogut perdre importància, quan el regne catalanoaragonès es consolida i arriba a fins a les hortes de Múrcia i els camins marítims prenen rellevància. Algunes de les singularitats del nostre romànic reforçarien l’opinió que Andorra hauria rebut els corrents artístics dels segles IX-XII ni més ni menys tard que les altres terres del comtat i el bisbat d’Urgell. Una altra cosa diferent seria jutjar la importància qualitativa i quantitativa del nostre romànic en comparació d’altres llocs més rics, on la magnificència i majestuositat puguin ser considerables.

Recurs