Orientacions sobre la introducció del pensament computacional en els centres educatius

Recursos multinivell

Sovint es veu el pensament computacional com una habilitat que pertany exclusivament a l’àmbit científic i matemàtic i molts docents d’altres àmbits no se senten motivats per conèixer-ne les característiques. En aquest document es mostra que hi ha un gran consens en l’àmbit europeu a afirmar que això no hauria de ser així. Avui en dia és pràcticament impossible viure sense utilitzar tecnologia programada, com ara telèfons mòbils, ordinadors, caixers automàtics, màquines de venda automàtica, semàfors, portes automàtiques, cotxes i altres mitjans de transport o tots els aparells que s’utilitzen en medicina. Des que ens llevem fins que ens n’anem a dormir fem servir tecnologia que ha estat programada, potser sense adonar-nos-en. Aquest fet habitual pot semblar intranscendent, però té implicacions. La manera com es programa aquesta tecnologia té impacte en el seu ús i, per tant, en les persones. Conèixer aquesta forma de programar, aquesta forma de pensar per poder programar dispositius, permet ser més conscients de les possibilitats, dels límits i dels riscos i, en conseqüència, comprendre millor el món. És justament aquest l’objectiu principal pel qual s’impulsa el pensament computacional a l’educació, atès que permet que l’alumnat comprengui millor el món que l’envolta i pugui prendre decisions amb més autonomia. Així, els infants i joves no només es limitaran a usar la tecnologia, sinó que tindran l’oportunitat de reflexionar sobre qui i per a què s’ha creat aquesta tecnologia. És així com l’alumnat desenvoluparà el pensament crític; i si l’alumnat comprèn el món que l’envolta, tindrà més eines per ser-ne crític i poder canviar-lo. La mirada sobre el pensament computacional ha anat evolucionant i ha ampliat el seu abast de manera significativa. Actualment, el pensament computacional no es limita a permetre que una màquina faci el que el programador necessita, sinó que ha esdevingut una manera poderosa d’organitzar i de compartir idees; però també una forma d’expressar la creativitat, inclosos els àmbits artístics. De fet, el pensament computacional sobrepassa àmpliament la tecnologia i proporciona estratègies de pensament que s’apliquen en moltes situacions de la vida quotidiana en què la tecnologia no hi és present. Descompondre problemes, simular processos amb el pensament, reconèixer patrons o cercar solucions eficients són alguns dels processos que el pensament computacional ajuda a estructurar i que, molt sovint, apliquem en accions en què no utilitzem aparells digitals, com per exemple planificar un viatge, elaborar un recepta de cuina, escollir una ruta a seguir, etc. Tenint en compte la importància que tenen aquests coneixements i aquestes habilitats és imprescindible incloure-les en l’horari lectiu. Només així podrem garantir que tot l’alumnat els adquireixi i, per tant, que el nostre sistema educatiu, també en aquest aspecte, sigui més equitatiu. Per comprendre les tecnologies digitals, tant el professorat com l’alumnat s’han de familiaritzar amb la programació. La incorporació del pensament computacional com a estratègia de pensament capacita per participar en un món digitalitzat, és a dir, s’ha d’aprendre a programar per no ser programat (Rushkoff, 2024).

Recurs